Hi ha biblioteques que recullen vivències més que no pas llibres. Hi ha racons on es parla, sí, fluixet, xiuxiuejant i on si es manté l’ordre i l’atenció, el responsable d’aquella particular sala us convida que remeneu entre els mil elements que formen la seva biblioteca. José Antonio Portillo ja va convidar fa una colla d’anys petits i grans a dibuixar mapes per descobrir on s’havia enterrat algun objecte molt personal. Era una manera d’explicar secrets i de revelar pors o somnis que, potser més tard, trobarien el sentit. Aquell museu del temps, ara es fa visible en aquelles lleixes, ordenat pel caprici del qui hi viu. Tot té un bri de veritat i una forta càrrega de misteri. Sentint com desgrana les raons del seu inventari de records se us desperten ganes d’enviar-li algun element que se sumi a la seva exposició. Les biblioteques convencionals tenen llibres que expliquen contes. La biblioteca de cuerdas y nudos té instants de memòria que fan bategar un record íntim. Entrar dins d’aquell espai és sentir-se privilegiat de poder-ho compartir.

Jordi Bordes