En el marc de la 33a edició de la Fira de Titelles de Lleida va tenir lloc una nova edició de les TTPForma, un espai de debat i reflexió que, en aquesta ocasió, va girar entorn del pes que l’escenografia té en les produccions d’arts escèniques. Recordem algunes de les idees que els escenògrafs Joan Pena, Teresa del Junco, Alba Suñé i Xavi Badia van posar sobre la taula.

1. El procés creatiu és molt bonic. Hi ha una conversa prèvia amb la companyia o el director/a de l’obra i a partir d’aquí s’han de trobar punts en comú, buscar una estètica adequada per l’obra i som-hi: dibuixos, maquetes, esbossos…!

2. L’escenografia, per a mi, és generar un món dins del qual passarà allò que la companyia o el director/a vol explicar. Un món que no existeix, un món nou, diferent, màgic.

3. Com ho posem en pràctica? Quan és el moment d’encaixar el pressupost… Pressupost normalment no n’hi ha. És la mínima part de la producció.

4. T’adones que com a escenògrafs ets un intèrpret. Som els intermediaris d’una idea efímera que té qualsevol companyia. Ajudes a descobrir quin és el millor resultat, el millor disseny…

5. Som els creadors de les idees, construïm un espai on els actors i les actrius es puguin sentir acompanyats. Posem creativitat i tècniques perquè el resultat sigui agradable.

6. Que no pesi, que entri a la furgoneta, si cap en una motxilla millor…! Ha de ser plegable? Durador? Vas a buscar sempre el millor resultat i el més adequat.

7. Tots els projectes són diferents, són nous, tots són un experiment! Un pressupost diferent, materials diferents… Has de provar, no saps si et funcionarà o no. És un mètode d’assaig i error.

8. Com a escenògrafs, portar una caixa d’eines amb el material bàsic al cotxe és el més normal del món!

9. Generem molts residus, és cert. Estem tots una mica en el terreny d’anar deixant el dissolvent…. Ara hi ha materials que són més orgànics, però hi ha molts elements químics al taller.

10. L’ofici de l’escenògraf implica moltes hores i una gran capacitat de treball. Va molt unit l’ofici amb la vida que portes, és molt difícil separar una cosa de l’altra… Va junt, estàs amb la família i et ve una idea, i agafes un paper i ho escrius… És un estil de vida.