S’han cancel·lat fins ara i des d’inicis de febrer gairebé 450 actuacions a Catalunya, l’Estat Espanyol i l’estranger entre escolars, actuacions, gires i festivals
L’impacte econòmic sobre el sector arriba al mig milió d’euros, de moment, aproximadament un 8,3% de la facturació respecte el 2019
Fa dies que les companyies d’arts escèniques familiars viuen, impotents, una situació preocupant arrel de l’epidèmia de COVID-19, que aquests tres darrers dies s’ha agreujat. Va començar el mes passat quan, a causa de l’inici de l’epidèmia a l’Àsia, es van suspendre gires internacionals de companyies com Xirriquiteula Teatre o Farrés Brother & Cia. Els tres darrers dies, però, les companyies han estat veient com la qüestió s’ha accelerat i, minut a minut, els seus calendaris s’han anat buidant d’actuacions previstes pels propers dos mesos. Les campanyes escolars, les actuacions contractades per espais i ajuntaments, gires internacionals i, ahir, el cop de gràcia va arribar amb la suspensió de la 31a edició de la Mostra Igualada, el mercat de referència per a les companyies del país per vendre els seus espectacles i on un bon nombre comptaven a estrenar les seves noves creacions.
La recollida de dades ens indica que, des del mes passat, s’han suspès gairebé 450 actuacions de les companyies afiliades a l’Associació de Professionals de Teatre per a Tot el Públic de Catalunya (TTP), la representativa del sector. L’estimació de la pèrdua econòmica en aquest sentit és de gairebé mig milió d’euros, que tot i semblar poc, per a un sector format per autònoms i microempreses representa a dades d’avui –i va in crescendo- més d’un 8% del volum de facturació de les companyies de la TTP l’any 2019. Aquestes actuacions, i per tant els diners que això representa, són irrecuperables encara que es busqui una nova data per ubicar-les, ja que aquestes noves actuacions ocuparan dates en les quals, molt possiblement, s’haguessin contractat altres espectacles. Cal comptar, a més, que al darrera de les companyies hi ha treballadors i treballadores: intèrprets, tècnics, escenògrafs, músics, etc… Tot un teixit de creació que es veu afectat per la situació. El mal és enorme i això encara no ha acabat.
El sector és perfectament conscient de la gravetat de la situació, de l’ordre de les prioritats i actua i actuarà amb absoluta responsabilitat, seguint en tot moment les indicacions de les autoritats sanitàries i governatives. Però això no treu també que faci un crit d’alerta i una petició als responsables polítics de la Cultura del nostre país que tinguin en compte aquesta situació i articulin les iniciatives necessàries per tal que aquesta no deixi al sector ferit de mort. Serien necessaris fons d’emergència i l’adopció de mesures fiscals extraordinàries per parar el cop, permetre refer-se al sector i tornar a engegar la roda, una vegada aquesta situació s’hagi superat, cosa que no hi ha dubte que succeirà. Perquè una societat sense cultura és una societat sense ànima.