L’il·lustre Centre Dramàtic Nacional de Madrid va acollir la celebració de la tercera edició de les Jornades de dramatúrgia per a la infància i la joventut. Una cita que representa la consolidació d’aquest certamen com un espai de referència per defensar el dret d’accés a l’art de la infància i la joventut i la seva importància com a públic necessitat de propostes d’alta qualitat artística.
Les Jornades, organitzades conjuntament per tres entitats: ASSITEJ Espanya, Unima i la TTP, van oferir un ambiciós programa que tenia com a objectiu aprofundir els fonaments de la dramatúrgia per a joves, nenes i nens.
El resultat final ha estat quatre dies de jornades i de tallers amb especialistes i professionals del sector que han creat espais de debat, anàlisi i reflexió amb una única missió primordial: situar la figura de nens, nenes i joves al centre.
Taller d’escriptura teatral amb Blanca Felipe Rivero
Blanca Felipe Rivero, procedent de l’Havana, és dramaturga i guionista. Autora de Romeu i Juliana -entre molts altres-, “una versió guajira de Romeu i Julieta” com ella mateixa indica, l’autora es pregunta recurrentment si és més important el que sabem o el que busquem i assegura que “compartir és una gran font per aprendre”.
En el marc de les jornades va oferir el taller “Soy” del personatge i la imatge mare en exploracions escripturals per a les infàncies. Un espai on es va treballar des de l’exploració i es va posar de manifest que el més rellevant del text és el personatge i el més important de l’escena, l’actor. Alhora que es va reivindicar que no tot és fer el gran text, ja que de vegades el més quotidià es pot tornar el més gran.
A partir de l’interrogant Des d’on escrivim? Es va procurar donar veu i presència a les infàncies en exercicis d’escriptura a partir de l’atzar de cadenes d’accions i exploracions sensorials.
Els testimonis dels participants després de finalitzar el taller deixen sense cap dubte que ha estat una experiència molt enriquidora:
“Ha estat una experiència reveladora, sobretot el fet de poder veure els processos creatius tan diversos de cadascú”, comentava Lucia.
“Blanca té una gran passió per empènyer” explicava emocionada Mercedes “gràcies per aquest viatge”.
“Ha estat un procés molt interessant i emocionant. Només tinc paraules d’agraïment. Que bonic que és escriure en companyia des de l’honestedat!” apuntava Txema.
“Hem compartit moltes emocions” sentenciava Nieves. “Blanca cuida i mima la paraula, ha vingut amb senzillesa i humilitat. Hem descobert que no som els qui ens crèiem que érem. Gràcies per ajudar-me a saber qui sóc”.
Taller l’objecte en escena i la seva essència dramàtica
De la mà del TOPIC, Centre Internacional del Titella de Tolosa, Juanjo Herrero va conduir aquesta proposta pràctica per a professionals pertanyents a diversos àmbits de les Arts Escèniques, endinsant-se a la dramatúrgia del Teatre d’Objectes i Titelles. Un espai que va tenir com a objectiu analitzar i posar en pràctica diferents exemples de companyies professionals que utilitzen diverses tècniques de manipulació per construir noves formes de dramatúrgia teatral i visual. Es va treballar la manipulació de titelles igual que la manipulació d’objectes, posant especial atenció al cos a la disposició del titella/objecte i la relació de tots dos a l’escena.
“Hem reflexionat sobre el valor i les possibilitats de l’objecte. Guiats per Juanjo i Estitxu, un grup heterogeni d’alumnes que provenen de les disciplines escèniques més diverses, hem descobert tot un món amagat darrere l’objecte. El treball ha estat intens, molt pràctic i enriquidor i crec que tots els participants hem marxat amb un immens nombre de conceptes, idees i preguntes que podem anar incorporant al nostre univers creatiu” afirmava Joan Alfred, un dels participants del taller.
Taules de debat i refexió
La dramatúrgia per a la infància i la joventut
Amb la participació d’Itziar Pascual, Luis Fernando de Julián, Nieves Rodríguez i Carlos Labraña, aquest va ser un espai de diàleg que va girar al voltant de les estratègies per pensar el futur de la dramatúrgia per a la infància i la joventut.
Durant la taula de debat es va evidenciar que hi ha un problema de base, un dèficit d’accés radical de nens i nenes a la cultura que cal erradicar i generar espais col·laboratius i de sinergia. Així mateix, també es van compartir idees diferents entre les quals podem trobar la necessitat d’entendre el teatre com una eina per generar comunitat, la reivindicació del llibre teatral com a manifest de cultura democràtica o la defensa del dret a sentir.
Adultocentrisme i educació en valors
Censures, autocensures i tabús a la dramatúrgia per a la infància i la joventut
José Luis Arellano, Jordi Palet, Ramon Molins, El Patio Teatro i José Troncoso van ser els ponents d’aquesta taula que reflexionava al voltant del que busquen els autors quan es volen dirigir a aquest públic i del que espera el públic quan s’acosta a una obra teatral que suposadament està adreçada a la seva edat.
“No faig espectacles perquè els nens i nenes els entenguin, sinó perquè els gaudeixin”, “moltes vegades comencem pel final i el primer i més important és que això del que estem parlant ens importi, i que li aportis una gran dosi d’honestedat” o la reivindicació de la necessitat de la proximitat generacional van ser algunes de les idees que es van compartir en el transcurs de la conversa.
Altres textualitats per a la infància i la joventut: Dramatúrgia masmèdia; ràdio teatre; nous llenguatges tecnològics, etc.
Lorenzo Soto i Raúl Guirdi van compartir aquesta taula de diàleg on es va parlar del procés de creació per al públic juvenil, posant en valor el concepte de la creativitat i evidenciant que perquè una obra d’art tingui sentit sempre ha de contenir veritat.
Durant el diàleg van aflorar algunes idees de conceptes com l’entreteniment i la immediatesa: “quan parlo amb els adolescents veig que l’entreteniment per a ells significa trobar una cosa que no els faci pensar, la meva generació no era així”. “El públic juvenil està acostumat a la immediatesa, l’atenció és parcialitzada, si no parcel·les allò que els estàs oferint, la continuïtat per a ells és complicada”, afirmava Guirdi.
L’edició i difusió de la dramatúrgia per a la infància i la joventut. Traducció, difusió i comercialització
Carlos Gil, Daniel Ramírez i Gonzalo Moreno van intervenir en aquesta taula de debat on es van presentar diferents projectes editorials i es van compartir estratègies de difusió, possibilitats d’internacionalització, col·laboració i intercanvi. Es va parlar de l’evolució que ha viscut el teatre infantil i de la tendència natural dels nens i les nenes a la interpretació i al fet de crear històries.
Entre els projectes presentats, destaca “Contexto Teatral” una iniciativa per difondre i visibilitzar les arts de l’ara, “Artezblai” el diari de les Arts Escèniques i la “llibreria Yorick” especialitzada en arts escèniques amb llibres de teatre i dansa, entre d’altres.
La dramatúrgia per a infància i joventut a nivell internacional
En aquesta ocasió la taula de debat va comptar amb la participació de Sophie Merceron, França, Blanca Felipe, Cuba, Llúcia de la Maça, Xile, i Lola Fernández, Madrid, qui van realitzar un acostament a la dramatúrgia internacional dibuixant quin és el panorama als seus països d’origen respectius.
Vam tenir l’oportunitat de descobrir que el teatre cubà és molt artesanal “té aquest sabor de la proximitat” explicava Blanca, que a França el teatre per als joves és present als teatres, però encara té problemes per entrar als grans espais” va compartir Sophie i que a Xile “el teatre per a la infància i la joventut s’ha obert un camí, però les obres de teatre viatgen molt fora del país, ha crescut molt la internacionalització” afirmava Lucía.
La literatura teatral en les diferents llengües i territoris de l’estat
Sonia Alejo, Paula Carballeira, Aizpea Goenaga, Sílvia Navarro i Abigail Ballester van dialogar sobre la creació en les diferents llengües, l’articulació i les polítiques de foment i difusió. Durant el transcurs de la taula de debat, es va anar elaborant un mapa de la creació dramàtica per a la infància i la joventut d’Espanya i es van posar sobre la taula diferents idees com “que la llengua no sigui un obstacle sinó un enriquiment més” o que ”la precarització de les companyies fa que no puguin comptar amb un traductor professional”.
Durant la conversa també es va reivindicar que es reconegui “el gaudiment de llegir teatre” i es va aprofundir sobre la tasca de la traducció: “la feina de la traducció és tornar a passar per l’obra, aconseguir que tingui els mateixos ritmes, els mateixos matisos ”.
Conferència
El repte de l’escriptura des de la pràctica artística de múltiples espais legitimats o no del teatre per i amb nens a Cuba
Blanca Felipe ha versat sobre l’experiència d’escriure des de l’escena, des dels nuclis quotidians de la pràctica artística en grups professionals i amateurs, juntament amb la tasca professoral: treball amb estudiants, actors, titellaires, instructors d’art, nens i altres tasques de l’escena. També, retroalimentació de públics, l’exercici del criteri i la tasca com a dramaturga.
Definint-se a si mateixa com un “subjecte creatiu” Blanca, qui sempre ha estat vinculada a associacions culturals, ha compartit en aquesta conferència que la seva experiència com a dramaturga li ha portat a “entendre que tot no serveix per a tothom, sinó que hi ha una gran importància dels contextos”. La dramaturga també ha volgut assenyalar que “tenim una tasca pendent sobre la percepció de l’audiència” i ha mostrat la seva immensa gratitud perquè a través del seu treball té l’oportunitat de dir als nens i nenes “jo crec en vosaltres”.
Entrega XXIII Premi SGAE de Teatre Infantil 2022
En el marc de les Jornades es va anunciar la concessió del XXIII Premi SGAE de Teatre Infantil 2022 per a Mambrú volveu da guerra, obra del dramaturg gallec Carlos Labraña Barrero (Cedeira-A Coruña, 1969). Qui es va dirigir al públic per compartir que “jo escric en gallec i que el premi s’hagi atorgat en gallec per primer cop, crec que és importantíssim per a la normalització i la convivència”. Labraña, a més, va voler agrair la realització de les Jornades “és una gran manera de connectar-nos a tots i totes les persones que estem vinculades a aquest camp”.
Presentació de projectes
Les Jornades van disposar d’un espai d’exposició i intercanvi on diferents persones van compartir els seus darrers projectes. Entre els projectes presentats destaca “Pepito (una historia de vida para niños y abuelos)”, “INVENTAR, INVENTARIAR INVENTUREAR”, “Un día fui una sandía” i “Paraíso blanco”.
Espectáculo
Los columpios
Los columpios es el resultado de un proceso de escucha, juegos y entrevistas con nuevos dramáticos que son, sin lugar a dudas, el futuro. Escrita y dirigida por José Troncoso “Los columpios” es un espectáculo que traslada al público al último día de colegio dónde los “futuros mayores” se disponen a cantar delante de sus familias para despedir el curso, acompañados por la señorita Mariví.
0 comentaris