Lola Fernández de Sevilla Nieves Rodríguez han escrit l’article “Ideari d’una dramatúrgia del segle XXI destinada a la infància i la joventut”.
L’article està publicat a “Talía”, la Revista d’Estudis Teatrals de la Universitat Complutense de Madrid. Pretén aprofundir en les claus de la dramatúrgia del segle XXI destinada a la infància i la joventut, tant pel que fa a l’escriptura com a la pràctica escènica.
«Ens servim de diferents materials textuals i escènics per a il·lustrar el tipus de reptes i necessitats que, pensem, la dramatúrgia en el teatre per a joves públics té en el nostre temps.»
Les autores
Nieves Rodríguez: Va estudiar Dramatúrgia en la RESAD, un Màster en Escriptura Creativa en la UCM i un Màster en Filosofia Pràctica i Teòrica en la UNED. És professora de Literatura i Escriptura a l’Escola Internacional del Gest de Madrid i dramaturga i investigadora en la companyia Txanka Kua (Laboratori de nous llenguatges tecnològics) de Màlaga, dirigida per Asier Etxaniz.
«Vaig aprendre a llegir amb Gloria Fuertes i Ana María Matute. A vegades, se m’escapa l’estil al conte, unes altres, al vers. Els qui llegeixen solen usar tres adjectius: poètica, social i suggeridora. El meu interès gira al voltant del temps, el silenci, la dicotomia realitat-ficció i l’univers femení. Molt em temo que només sóc el ressò d’altres dones, d’altres escriptures. Sobretot la resta guardo incerteses.»
Informació extreta de contextoteatral.es
Lola Fernández de Sevilla: Va estudiar Filosofia en la Universitat Complutense, en la qual es va doctorar en 2011. I també Dramatúrgia en la RESAD. Després s’ha format amb mestres com Sanchis Sinisterra, Martin Crimp i Suzanne Lebeau. Escriu narrativa i teatre, tant per a nens i nenes com per a persones adultes. Investiga i, a més, imparteix classes d’escriptura a Helvètiques Escola d’Escriptura.
« En dramatúrgia per a la infància, tinc feblesa per temes complicats, com la mort o la solitud: m’agrada concebre la meva escriptura com un procés de cerca i recerca, per a tractar d’esbrinar quines són les millors maneres de comptar. A més d’això, m’apassiona el llenguatge dels objectes (titelles, i més enllà), i també les possibilitats expressives que ofereix el treball corporal, més enllà del text.»
Informació extreta de contextoteatral.es
0 comentaris