A totes les llars sempre hi ha un zaquizamí, un espai o estança gran o petita, un racó ple d’andròmines on van a parar els trastos vells que estan en desús, unes golfes amb goteres on fan niu els mussols o un altell de difícil accés on el que busques és al fons de tot, una habitació fosca, la dels mals endreços, en la que cada vegada que obres la porta cau alguna capsa, o alguna escombra, o alguna cosa.
Zaquizamí és un espectacle vitalista on joguines i andròmines abandonades en unes golfes o traster cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l’esperit de superació.
El nostre zaquizamí, el de la nostra història, és al fons del passadís. Té tres prestatges mal posats, una porta amb pany i clau i un endoll que no funciona. Cada cop que es tanca el llum s’hi fa una festa i els seus habitants, els que no es veuen però hi són, comencen a viure, a jugar i a somiar quan es pensen que no els senten.
Veure més a Escena Familiar
