L’obra és un cant a la vida: la nena protagonista va néixer a trenc d’alba… Quan el primer raig de Sol va entrar per la finestra i va incidir sobre la menuda -tot embolcallant-la amb la seva llum- els seus pares varen decidir el seu nom: “Alba”.
A mesura que anava creixent, la seva curiositat també creixia: les coses que succeïen al seu voltant estaven plenes de màgia i de llum… les gotes de pluja li revelaven misteris … el llapis i la goma l’ensenyaren a llegir i a escriure… I així va descobrir que les aventures més fantàstiques s’amagaven a l’interior dels llibres.
La seva recerca la va dur al “País de les coses perdudes” i el “Mon dels personatges que encara no han estat inventats”… i també el mític “Mon Perdut d’Akäshia”, on va descobrir que el llibre més important encara no havia estat escrit: “El llibre de la seva pròpia vida!”
Veure més a Escena Familiar
