Unim el teatre més pur amb l’òpera, la interpretació actoral combinada amb la interpretació musical, l’òpera amb altres estils musicals, etc. Posem el teatre i l’òpera a l’abast de tothom, sense pretensions, amb humilitat i sobretot amb austeritat.

Amb una mirada plena de sensibilitat pel món que ens envolta, fem de la improvisació un ingeni de diàlegs absurds amb paraules, objectes i elements escènics. No ens inventem res, només juguem, com els infants a través del joc imiten tot allò que els envolta, duna manera divertida i amb molt d’humor.

A 2008 Cristina Garcia i Jordi Pedrós fundem Campi Qui Pugui. Els nostres espectacles tracten al públic amb proximitat i a través de la diversió, combinant diferents tècniques. Hem actuat en més de 15 països, entre ells Austràlia, Israel, Romania, el Canadà, la Xina i Corea.

Pentina el Gat porta més de 22 anys creant espectacles. Concerts familiars i pedagògics, teatre musical i espectacles de carrer, on la música en directe al 100% és la protagonista. Amb llenguatge directe i engrescador, la participació del públic i l’humor són constants a cada espectacle.

Antonella D'Ascenzi/RouxX2 Project crea espectacles i propostes pedagògiques des del cos, els objectes i les imatges. Des del 2010 ha creat obres i performances per a públic familiar i adults, alimentant una poètica que dialoga i juga amb l'escena.

Som un col·lectiu de professionals de l’art escènic que produïm i fem girar les nostres pròpies creacions. Som de Sant Martí de Tous, un petit poble de la comarca de l’Anoia, d’es d’on exportem arreu els nostres projectes des de fa vint anys.

Toc de Retruc neix l'estiu de 1980 arran de la presentació de l'espectacle El Geni Jeroni, que unia música i teatre. Des d'aleshores els seus membres, professionals procedents de diferents camps artístics i pedagògics, han tingut cura, a travers dels seus diversos muntatges, d'unir en una mateixa proposta la qualitat musical amb l'humor, oferint d'aquesta manera espectacles de formats molt diferents plens de fantasia, frescor i poesia, capaços de satisfer públics d'edats molt diverses.

Des de 1991 Marcel Gros, sense perdre l’essència del Pallasso amb la ironia del bufó i el contacte directe amb el públic del showman, crea els seus espectacles sempre amb la premissa de “amb el mínim donar el màxim” Poesia quotidiana / humor en acció.