El CoNCA ha traslladat als Governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat i els grups del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats el document COVID-19 i sector cultural, amb nou línies d’actuació complementàries a les ja adoptades per garantir la supervivència de les estructures culturals, així com de l’ocupació i de les empreses en aquesta fase de la crisi originada per la pandèmia.
Les singularitats del sector han fet moltes vegades ineficaces les previsions generalistes, tant per a la protecció dels treballadors com per a les empreses, especialment autònoms i pimes, que, a la pèrdua de liquiditat, hi sumaven la falta d’un accés adequat al finançament. De les 710.200 persones ocupades el 2019 al sector cultural a Espanya, un 68,8% era personal assalariat, i un 31,2% d’artistes en règim d’autònoms i de caràcter intermitent. Aquesta composició del mercat laboral, sumada als efectes de la caiguda de la demanda d’activitats que impliquen concentració de públic, allargaran els efectes econòmics de la COVID-19 més enllà de la finalització de l’estat d’alarma i el procés de desescalada.
Nou mesures urgents per a la recuperació del teixit cultural
Les nou mesures urgents que el CoNCA trasllada ara als poders públics estan orientades cap a la protecció i la recuperació progressiva del teixit empresarial, associatiu i artístic, unes estructures culturals sense les quals seria impossible el retorn desitjat a qualsevol normalitat.
- Garantir les ajudes directes que siguin necessàries amb la finalitat de cobrir els costos de manteniment i/o funcionament de les estructures culturals dels professionals, autònoms i/o empresaris dedicats al sector cultural, així com les seves obligacions de pagament, fins assolir un aforament o una demanda equivalents als existents amb anterioritat als de la pandèmia. En aquest sentit, s’ha de subratllar que la crisi actual és, abans de tot, una crisi de liquiditat, fet que exigeix rapidesa en l’eficàcia de les mesures i injecció de líquid mitjançant ajudes o transferències no reintegrables. Des d’aquesta perspectiva, les ajudes econòmiques acordades fins avui poden ser insuficients.
- Línies de crèdit amb l’aval del cent per cent de les administracions públiques que permetin finançar projectes artístics i culturals, així com la “normalització” del sector i les reformes estructurals i de model que siguin necessàries.
- Manteniment dels ERTOs fins a assolir un grau suficient d’estabilitat.
- Manteniment de la prestació extraordinària per cessament d’activitat en el cas dels artistes autònoms mentre persisteixi l’excepcionalitat i fins a assolir un grau suficient d’estabilitat. En relació amb aquesta prestació, cal tenir en compte que s’ha de garantir una ajuda mínima per a totes les persones que, sens perjudici de la seva situació legal i de la major o menor intermitència de la seva activitat, hagin vist disminuïts els seus ingressos a conseqüència de la COVID-19. Aquesta ajuda ha de ser compatible sigui qui sigui que l’atorgui, sempre, és clar, que la suma de totes no excedeixi l’import establert.
- Manteniment de la prestació extraordinària per desocupació dels artistes en espectacles públics que no es trobin afectats per procediments de suspensió de contractes i reducció de jornada regulats pel Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19, fins a assolir un grau suficient d’estabilitat. Pel que fa a això, cal recordar que el règim laboral especial dels artistes en espectacles públics no inclou l’ampli espectre d’autònoms i empreses vinculats al sector econòmic de la cultura i, en definitiva, al de la creació i producció artística.
- Tipus 0 de l’IVA amb la finalitat de pal·liar els inevitables efectes negatius que la caiguda en la demanda tindrà en els ingressos del sector, fins a assolir un aforament equivalent a l’existent amb anterioritat al de la pandèmia.
- L’aplicació del tipus 0 permet la deducció o recuperació de l’IVA suportat per part d’aquelles empreses, professionals i/o entitats subjectes i no exemptes d’aquest impost. Respecte d’això, cal recordar que les entitats exemptes d’IVA no tenen dret a la deducció de l’IVA suportat i que aquest s’incorpora com a major cost de l’activitat. En correspondència amb aquesta mesura i tenint en compte que determinades entitats estan exemptes d’IVA, s’ha de valorar la possibilitat d’un xec cultura que s’hauria de consumir obligatòriament en un determinat període de temps. Alternativament, també s’ha de valorar la deducció en la quota de l’IRPF del cent per cent de les quantitats destinades al consum de manifestacions culturals amb un límit màxim per persona.
- Incentius al mecenatge destinats a promoure determinats projectes culturals i/o les reformes estructurals i de model que es consideri oportú que els poders públics han d’impulsar amb relació a la cultura. Es tracta, en definitiva, de fomentar la col·laboració publicoprivada alliberant l’Administració d’haver d’invertir en determinats projectes que es consideren estratègics i necessaris en l’àmbit de la política cultural, i fomentant el compromís i la responsabilitat social d’empreses, professionals i particulars. Es proposa, com a punt de reflexió, una deducció en la quota de l’impost sobre societats i/o de l’IRPF del 25 % de les quantitats aportades.
- Finalment, preveient el cessament definitiu de l’activitat de molts petits autònoms, també cal promoure els canvis legislatius necessaris en la Llei de segona oportunitat amb la finalitat que puguin emprendre-la de nou.
Taules de diàleg
Aquestes línies d’actuació parteixen d’un convenciment: la necessitat d’una taula de diàleg entre el sector cultural i l’Administració, de caràcter permanent, que canalitzi un seguiment atent de les evolucions de cada segment, amb l’ajustament afinat i a temps de les mesures indispensables, així com la necessitat d’una taula de coordinació entre les diferents administracions, per tal de garantir la complementarietat entre les respectives actuacions i posar fi als solapaments i les llacunes.
0 comentaris