Encara queda un lloc on podem fer com si les coses fossin diferents, on ens podem rebel·lar contra ells i contra els altres.
Encara queda un lloc on podem aïllar-nos, si volem, dels maldecaps que ens toca viure, un lloc on tu pots patir amb mi i jo puc riure amb tu.
Encara queda un lloc on els seus desitjos no són les nostres ordres. Un lloc on pots imaginar sense necessitat de donar explicacions.
Encara hi ha un espai on podem estar a les fosques i viure a l’hora i creure junts només perquè confiem en l’altre, un lloc on podem emocionar-nos sense saber per què.
Encara podem trobar un racó on el col·lectiu ens fa millors, i on, si ens ve de gust, jo puc ser tu i tu pots ser jo.
Encara queda un lloc des d’on res ni ningú podrà evitar que canviem el món tantes vegades com faci falta.
Segurament no és l’únic, però aquest lloc és el nostre.
Feliç dia mundial del teatre!