Notícies

Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut

El 20 de març de 2023, reconeixem els artistes del teatre i la interpretació per al públic jove com a treballadors essencials, que marquen la diferència en les vides dels nens i nenes allà on siguin i amb un coneixement profund i especialitzat del seu públic. El teatre i les arts escèniques per al públic jove es distingeixen pel seu enfocament, que valora els nens, les nenes i els joves com a públic exigent, participants i contribuents a la cultura, amb dret a experimentar les arts i la llibertat d’expressió. Donar espai, lloc i respecte a la imaginació dels joves els proporciona els fonaments sobre els quals construir la seva resiliència i confiança.

Un dels principals objectius d’ASSITEJ Internacional és unificar els professionals de tot el món i enfortir les possibilitats perquè el públic jove de tot el món experimenti allò que ofereixen el teatre i l’espectacle – l’expressió de l’emoció, la il·lustració d’allò intangible, la interpretació d’un món complex. Per això, hem d’estar oberts a tota la diversitat de creació artística que ofereix la nostra xarxa mundial i celebrar la innovació que sorgeix de les limitacions, els reptes i els contextos específics. De vegades no podem portar els nens i nenes als teatres. De vegades no existeix aquest lloc. De vegades les barreres físiques, econòmiques, geogràfiques o socials ho fan impossible. No obstant això, cada vegada que la nostra comunitat mundial es reuneix per debatre o compartir, ja sigui en línia o en persona, som més conscients de la varietat de formes en què els artistes i creatius fan possible el teatre i els espectacles per al públic jove a els seus contextos. Que meravellós és escoltar i veure tants exemples a tot el món de teatre i representació que van on són els nens, nenes i joves: a les seves escoles i escoles bressol, als carrers, als espais comunitaris, als hospitals, als camps d’esports, a les presons, a casa seva, als llocs públics, als seus ordinadors o telèfons o ràdios.

Gràcies a la nostra connexió global en línia i durant les nostres trobades, hem vist i sentit històries extraordinàries de lluita, valentia i determinació, i reconeixem totes les formes diferents que utilitza la nostra comunitat creativa per arribar més lluny, satisfer les necessitats i crear-hi més accés.

El teatre i l’espectacle fan una diferència: contacte entre persones, difusió d’idees, intercanvi d’esperances, explosió d’alegria. Ja sigui en un edifici teatral o al carrer, la creació d’una meravella o un moment compartit o un ritual intrigant és una cosa que pot transformar un dia, o una vida, encara que sigui momentàniament. És a través del teatre i les arts escèniques com reconeixem el terreny comú que ens separa i l’horitzó s’amplia.


En aquest Dia Mundial del Teatre per a Nens/es i Joves, insto tots els que treballem en aquest sector que busquem el públic jove que encara no coneixem ni hem conegut. L’accés al teatre i a l’espectacle no sempre és compartit o possible, per això ens correspon a nosaltres, els especialistes en el nostre camp, fer-ho possible, on i com puguem. Som necessaris, en tots els nostres contextos, en totes les nostres diverses pràctiques, per crear ponts entre la realitat i la imaginació i permetre que floreixi la possibilitat per a tots els nens, nenes i joves a tot arreu.

Sue Giles AM
Presidenta ASSITEJ Internacional

2023 Missatges del Dia Mundial del Teatre de Nens i Nenes ucraïnesos i iranians.

Després de la pandèmia, tot sembla tornar a la normalitat. Tot i això, encara hi ha moltes persones, especialment infants, que segueixen patint dificultats a tot el món, com la guerra i la inestabilitat social. És important que parem atenció a les seves veus i reconeguem quant estimen i volen el teatre i les arts escèniques, malgrat les circumstàncies desafiadores Aquests són alguns missatges d’infants d’Ucraïna i Iran. Els dos infants ucraïnesos són de Chernihiv, però un d’ells es troba actualment a Polònia. El nom de la nena iraniana s’omet per raons de seguretat.

Faina Shyrokorad (Chernihiv, Ucraïna, 9 anys)

El teatre sempre va formar part de la meva vida. La meva mare és actriu. Abans de febrer (24 de febrer de 2022, al començament de la invasió a gran escala de Rússia) va treballar al teatre de Chernihiv. Vaig créixer al teatre i hi vaig passar molt de temps des que era un nadó. També vaig anar sovint a veure altres obres a diferents teatres.

El teatre és de fet la meva infància, plena de brillants i bells vestits, escenografies i un munt d’històries interessants. Fins i tot vaig tenir un petit paper actuant amb la meva mare.

També vaig assistir a classes de teatre a Chernihiv durant alguns anys abans de la guerra. Estàvem preparant la nostra primera gran actuació, el conte de fades “Gelada, Vella Mare”. Tenia un paper protagonista. Havia d’interpretar la fillastra. Tot i que no vam poder acabar la feina perquè va començar la guerra.

M’agrada molt el teatre, perquè puc entrar en un conte de fades a la vida real. Soc actriu quan vaig a classe de teatre. Puc ser qualsevol! Un personatge de conte de fades, per exemple.


Crec que el teatre és important. Quan ets al teatre pots tant riure com plorar. Les obres de vegades et posen trist. De vegades els espectacles fan pensar en coses importants i pots fer realitat els teus somnis amb el teatre.

Mariia Drozdova (Chernihiv, Ucraïna, 11 anys)

M’agrada molt el teatre. M’agrada tant veure obres com actuar. M’agrada com les persones es poden convertir en diferents personatges usant les emocions, els gestos, l’expressió facial i l’actuació.


Vaig anar a classe de teatre a la meva ciutat natal, Chernihiv, durant diversos anys abans de la guerra. Juntament amb altres infants no només vam actuar, sinó que també vam fer l’atrezzo i vam dissenyar l’escenografia. Així que bàsicament ho creem tot nosaltres mateixos. Vam fer moltes actuacions en el passat. Tenia diferents papers. A l’obra “L’ocell blau” vaig actuar amb el meu germà gran. Va ser molt divertit!


Se suposava que tindria dos papers totalment diferents (Drac i Lladre) en un nou espectacle que estàvem preparant. Era “El conte del cavaller que no tenia el cavall”. Estava tan emocionada! Tristament no vam tenir l’oportunitat de representar-ho perquè va començar la guerra. Ara no tenim les nostres reunions setmanals a classe de teatre. Trobo molt a faltar aquestes classes.


El que m’agrada més del teatre és la transformació. Els actors poden fer servir la seva veu, els seus moviments i convertir-se en una altra persona. M’agrada molt ser actriu. M’encanta actuar en un nou espectacle la primera vegada. Adoro triar i fer el vestuari.

Crec que el teatre és un tema vital avui dia. Significa que es crea una altra realitat i que les persones són dins aquesta realitat. De vegades els fa relaxar-se. Encara més sovint el teatre fa que la gent pensi en temes seriosos de la vida.

Nika Rousta (Teheran, Iran, 14 anys)

Com a adolescent que viu aquesta situació a l’Iran, sense teatre la vida no és gaire divertida. El nostre país està en unes circumstàncies especials, i encara que només tinguem entre 12 i 19 anys, s’espera que actuem com a adults, i quan ho fem, els grans callen i diuen que encara som massa joves per a aquestes coses. Tot i que els adults puguin anomenar-nos grollers, si alguna cosa no funciona a la nostra manera, canviarem, exactament com el que està passant ara mateix a l’Iran. Estem lluitant per la nostra llibertat i alhora tractant de ser un bons germans, fills, amics i persones. I si tenim alguna cosa a veure, com el teatre, que ens fa sentir estimats, compresos i apreciats és allò que ens manté en marxa. D’adolescents, les pel·lícules i les obres de teatre amb què identificar-nos són una bona medicina i una bona manera d’escapar de la realitat. Tot i que els teatres estan tancats ara, veure les obres antigues a Internet és molt divertit i crec que el teatre és una part important de l’art i una excel·lent manera de representar els sentiments. Trobo a faltar molt quan
anava al teatre amb la meva família i els meus amics. Espero que tot millori i torni a la normalitat. Entenc perquè els artistes no estan actuant avui dia.

Esperem que els creadors de teatre que treballen per a adolescents entenguin que no som adults ni nens. Lluitem pels nostres drets, tots estem passant per molt. Només entenem-nos i estimem-nos.


Comparteix-ho:

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

ttp

Espai MARBI, Partida Bovà, 7
25196 Lleida
Tel. (+34) 649.567.851 · ttp@ttp.cat
Gerent TTP: Abigail Ballester Ariño
Horari: de dilluns a divendres de 9 h. a 14 h.

Vols rebre les novetats de l’associació?
Segueix-nos a