Esport, política, església… i també educació i arts escèniques. Cada vegada són més els sectors impregnats per casos de persones amb poder utilitzant la seva posició per aprofitar-se d’unes víctimes que per por, no s’atreveixen a expressar el que està passant. Per sort, aquests sistemes s’estan trencant gràcies a les persones valentes que posen noms concrets i relats detallats. El que exigim és que l’única responsabilitat de trencar aquests sistemes que perpetuen els abusos de tota mena no recaiguin en les persones que ho pateixen.

Des de la TTP condemnem totalment aquests fets i celebrem que dia a dia s’expliquin i es posi sobre la taula un tema que sempre ha estat present, sobretot en el nostre sector, i que fins ara no tenia el protagonisme que creiem que necessita. I sobretot, ja n’hi ha prou amb utilitzar com excusa les arts escèniques, perquè ni en teatre ni en qualsevol art la professió pot ser una excusa. Es diu que la línia en les arts és molt fina, però en això també s’equivoquen, la línia és claríssima i implica tenir un ensenyament i professió sana construïda en el respecte mutu i la igualtat.

Exigim que el mateix poder trenqui amb el silenci, que aprenguem a dir “ho hem fet malament, però s’ha acabat” i que la societat sencera s’alci davant de qualsevol abús. I sobretot exigim que les entitats i institucions siguin responsables i no esperin que les possibles víctimes denunciïn per investigar i protegir el seu alumnat o les seves professionals. I com a mínim, si torna a passar que no s’actua fins que les persones agredides parlen, els responsables de les institucions han d’estar a l’alçada de la valentia de les víctimes que trenquen el pacte de silenci.

Ja són massa els casos que ens trobem en que s’han permès abusos, que no s’han investigat de la manera correcta per part de les institucions on han tingut lloc i que s’ha girat el cap mirant a una alta banda davant de situacions que són inacceptables. El cas de l’Institut del Teatre és només un de tants que se sumen a la llista de coses que no haurien hagut de passar mai, però que no oblidarem, i lluitarem per aconseguir que cap persona hagi de patir mai més aquest tipus de situacions.

Llegeix el reportatge publicat al Diari Ara per la Núria Juanico i l’Abert Llimós AQUÍ.