POCACOSA TEATRE va néixer de la necessitat i la inquietud d’explorar noves formes unint l’òpera amb el teatre de text contemporani, i així poder-nos apropar a tota mena d’espectadors, tan grans com petits.

Unim el teatre més pur amb l’òpera, la interpretació actoral combinada amb la interpretació musical, l’òpera amb altres estils musicals, etc. Per nosaltres el que fa més atraient aquesta proposta, és que l’òpera és un gènere musical que el públic no està acostumat a escoltar en directe, sovint ens mostrem davant d’un públic que majoritàriament no n’ha escoltat mai atentament o conscientment.

Posem el teatre i l’òpera a l’abast de tothom, sense pretensions, amb humilitat i sobretot amb austeritat. Elena Martinell i Meritxell Yanes formem la companyia PocaCosa Teatre.

La nostra relació professional neix fa molts anys quan vam coincidir en el muntatge “La Casa del Darrere, el diari d’Anna Frank”, una producció de Mentidera Teatre dirigida per Cristina Cervià (2005). D’aquí ens van néixer les ganes de treballar juntes en més coses. Al cap de poc temps vam estrenar un espectacle de molt petit format per biblioteques, el “Va d’Òpera” amb la cia. Vadecontes. Posteriorment aquest es va transformar en un espectacle per públic familiar “La vaca que canta” (2012) pensat per a teatres. Des d’aleshores ja duem 3 produccions de teatre familiar a l’esquena.

Des de 1993 creant espectacles que sorprenen al nostre públic, nens i nenes, joves i adults, per la gran qualitat creativa i estètica.

Les nostres creacions teatrals neixen d’observar realitats que recreem des de la consciència, la diversitat i l’humor. Us fem viure petites històries inventades de la nostra imaginació, a través de les quals podreu viatjar al món de les vostres pròpies emocions i sentiments. Els nostres personatges us conviden a sentir, a viure experiències úniques més enllà de la realitat. Imaginem i juguem inventant històries per emocionar i riure.

Improvisant construïm enginyosos diàlegs absurds que esdevenen rics en jocs de paraules, sempre acompanyades pel gest. I com en el joc simbòlic els objectes es van reinventant i es transformen configurant una harmoniosa i bonica escenografia. Un joc teatral de bufons, clowns i joglars. Un estil propi.

Campi Qui Pugui neix l’any 2008 fruit de la passió de dues persones per crear i compartir teatre: l’actor Jordi Pedrós i l’actriu Cristina Garcia, formats a escoles de París, Barcelona i Lleida.

La nostra experiència ens entusiasma i decidim crear els nostres propis espectacles; tractant al públic de manera propera i divertida, creant imatges i personatges visualment atractius, combinant tècniques de màscara o titelles amb teatre gestual o de text.

Busquem els punts en comú entre tots els públics, amb un tipus d’humor i aspectes visuals que arribin a persones de diferents edats i orígens, despertant l’infant que portem dins. Hem treballat en més de 15 països: Austràlia, Canadà, Xina, Corea del Sud, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya, Romania…

Allò que ens uneix és més important que les diferències; i en les emocions i la infància, no existeixen.

La cia. d’espectacles Pentina el Gat porta més de 22 anys creant espectacles i girant arreu de Catalunya i part de l’estranger.

Tot va començar fa un munt d’anys amb un petit espectacle d’animació. No ens imaginàvem tot el que ha vingut després: concerts familiars i pedagògics, teatre musical, espectacles de carrer, actuacions a les festes majors de les ciutats més importants del país, participacions i presentacions a les millors Fires i Mostres… Un total de 23 produccions de diferents formats, on la música en directe al 100% és la protagonista, ben vestida per una proposta escènica acurada. Tot plegat impregnat pel nostre llenguatge directe i engrescador, on la participació del públic i notes d’humor són constants al llarg de cada espectacle.

Ja ho diuen: “Qui no té res a fer, el gat pentina”.

Antonella D’Ascenzi es basa sobre la idea de connexió entre els elements escènics: la dansa i el teatre, els objectes i la imatge, el cos i l’espai, el públic i l’escena.

Cada connexió crea un dispositiu, que conjumina, d’una forma única, mirades, llocs, percepcions i sensacions de “l’aquí i ara”. Des del 2010 ha creat obres i performances per a públic familiar i adults, alimentant una poètica que dialoga, juga i s’arrisca, buscant la mecànica de l’atzar com a pretext creatiu i escènic.

Els seus espectacles han participat a FIRA TÀRREGA, Teatre VICTORIA EUGENIA de Donostia, Circuit de la Xarxa de Teatres Alternatius (2017 i 2019), Festival L’Alternativa de Madrid, Teatre Raúl Flores Canelo CENART Ciutat de Mèxic i VIIº Trobada Internacional del Teatre del cos a Querétaro Mèxic, entre altres.

Toc de Retruc neix l’estiu de 1980 arran de la presentació de l’espectacle El Geni Jeroni, que unia música i teatre.

Des d’aleshores els seus membres, professionals procedents de diferents camps artístics i pedagògics, han tingut cura, a travers dels seus diversos muntatges, d’unir en una mateixa proposta la qualitat musical amb l’humor, oferint d’aquesta manera espectacles de formats molt diferents plens de fantasia, frescor i poesia, capaços de satisfer públics d’edats molt diverses.

Els nostres espectacles volen inspirar, estimular i divertir a petits, joves i adults de totes les edats.

Volem convertir els espectacles i cadascuna de les seves representacions en moments únics i irrepetibles que eixamplin els límits de la imaginació i que ofereixin una finestra a petits i grans per mirar el món a través del teatre.

Volem crear espectacles que provoquin més preguntes que respostes, propostes multidisciplinàries que despertin les emocions.

Volem fer un teatre compromès amb l’estètica i la societat per defensar la idea que els més petits i petites tenen dret a gaudir de les arts escèniques a través d’espectacles de màxima qualitat.

Aquest és sempre el nostre compromís.

Companyia pionera en la creació d’espectacles de dansa per infants. Trenta tres anys treballant per a garantir la qualitat artística en les nostres creacions i que el nostre públic es mereix, i per apropar la dansa a totes les generacions, es per ambdós motius que el 2007 la directora artística i fundadora de la companyia, Marta Almirall, va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura en l’apartat de Dansa atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Quinze produccions de dansa de diferents formats, disciplines, temàtiques, que han viatjat per quatre continents i que son el resultat de les creacions originals de guionistes com David Cirici i Manuel Veiga, d’artistes plàstics com Perico Pastor i Montse Ginesta, de compositors com Jose Manuel Pagán, i d’artistes visuals com Franc Aleu, tots ells al servei de la dansa i la coreografia com a part fonamental dels nostres espectacles.

Podríem definir a Roseland pel risc i el caràcter innovador de les seves propostes, per ser una companyia oberta que adapta al seu llenguatge artístic a les noves generacions buscant sempre una connexió emocional amb el públic.