En motiu del Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut des de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP) ens sumem a la celebració d’aquesta jornada festiva i compartim aquest missatge de Sue Giles, presidenta de ASSITEJ Internacional. Ja som més de 90 països celebrant aquest dia, ens hi acompanyes? #portaunanenalteatre # portaunnenalteatre #takeachildtothetheatre
Missatge oficial Dia Mundial de les Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut
Porta un nen/a al teatre O porta el teatre al nen/a!
L´objectiu d´aquesta campanya és facilitar l´accés al teatre ia les arts escèniques a tots els nens, nenes i joves. En reconèixer el paper de l’adult en aquest sentit, tenim un doble enfocament: el de l’adult que té cura del nen, la nena o el jove, el que en possibilita l’accés a la cultura; i el dels artistes que creen les obres que poden arribar a la infància i la joventut allà on es trobin.
Aquest dia – 20 de març del 2024 – és un moment perquè els nostres membres de tot el món analitzin el que està passant al nostre sector, a les nostres societats i als nostres públics. Com a associació mundial que treballa per la unificació dels professionals i pels drets de la infància i la joventut a les arts i la cultura, ens hem de fer les preguntes que ens afecten a tots. Advocar vol dir mirar més enllà del nostre propi cercle d’influència i preocupació personal. És una manera d’obrir-nos a qüestions més àmplies relacionades amb els drets humans i amb el valor de la infància i la joventut en els nostres contextos i en relació amb el món. Què tenim en comú en tots els contextos?
Creiem en el poder del teatre i la interpretació. Ens permet explorar idees que amplien allò que veiem i entenem altres parts del cervell, el cor i l’esperit. Ens ofereix una connexió humana. Inspira fantasia i imaginació i tracta temes impossibles amb alegria i cor. Implica els joves en un intercanvi empàtic que permet la transformació individual i col·lectiva. Utilitza totes les intel·ligències. Recorre a tots els sentits per crear sorpresa i estimula pensar. Això és el que fem, a tot el món, on sigui que es reuneixin els nostres membres i ho fem amb coneixements, habilitat i enginy. Ho fem als carrers i als grans teatres, a les escoles, a les llars i als escenaris. Fem teatre per, amb, per i sobre la infància i la joventut, on siguin. Els nens, les nenes i els joves necessiten el teatre i l’espectacle i, a causa de la seva falta de poder, necessiten que els adults els ajudin a experimentar-lo.
A mesura que s’acosta aquest Dia Mundial del Teatre som profundament conscients de la feina que es realitza al nostre sector per ai amb els joves i les famílies que són víctimes de la guerra, el terror, els conflictes polítics i domèstics, la pobresa, la violència , el desplaçament i la manca d’habitatge, la discriminació. Alguns s’han preguntat: “Com podem continuar parlant del futur del teatre i les arts escèniques en aquest món? Què importa al costat de la tragèdia i la injustícia que ens envolta?”. Crec que en fer teatre i espectacles per ai amb la infància i la joventut estem compromesos contínuament en un acte d’esperança. La nostra forma d’art ofereix interpretació i connexió directa amb temes i situacions a què s’enfronten les infàncies a la seva vida quotidiana i que els poden parlar amb una veu que escolta i comprèn. La reflexió sobre la seva pròpia situació es veu afavorida pel que podem obrir de manera segura, oferint la veritat juntament amb la possibilitat i imaginant un futur o un camí que pot suscitar idees en els joves sobre allò que podria ser diferent. L’acte de crear és esperançador.
Per a nosaltres, com a artistes, i per a nosaltres, com a adults que facilitem l’accés de la infància i la joventut a l’art, a la cultura ia la creativitat, és important fer-nos preguntes. Si no ens adonem i validem la vostra experiència en el joc i en els àmbits de la imaginació, sense les històries i la possibilitat d’evasió, diversió i alegria, sense l’exploració de la bondat i la humanitat que acompanya aquest públic, podem entendre’ns nosaltres mateixos? Sense el desenvolupament de la capacitat real d’acció i participació de la infància i la joventut, podem mantenir la nostra esperança pròpia?
Potser ara ens hem d’adonar que no tot depèn de nosaltres, i caminant al costat dels nens, nenes i joves podem reconèixer i treure forces del poder de la seva imaginació i del seu sentit innat i instintiu de la possibilitat.
Sue Giles AM
Presidenta ASSITEJ Internacional
Missatges dels nens de Cuba pel dia Mundial 2024
(De 24 de maig al 2 de juny se celebra a Cuba El Congrés Mundial d’ASSITEJ Internacional)
Per mi el teatre és un refugi. Un, en què les persones podem deixar de banda la nostra identitat i transformem en els personatges menys pensats que pugui idear la ment d’un dramaturg. És un món paral·lel al nostre on, tant a l’escenari com al públic, podem gaudir d’una barreja perfecta de les arts.
Vaig començar el meu vincle amb el teatre gràcies a la meva mare, actriu-titellaire de teatre per a nens. Des de petita he viscut gran part de la meva vida barrejada amb el públic, o sent jo mateixa una de les persones que pugi a l’escenari a representar un personatge. Sento la meva familiaritat i el meu amor cap a ell, gràcies al fet que fos sóc algú que de vegades es consumeix en la introversió; en canvi, en actuar sento la mobilitat i la necessitat de sentir-me com una altra persona, algú que només vol fer arribar el seu art als altres, sento que el meu veritable jo va quedar fora de l’escenari i que en aquell instant visc pel que faig. Avui dia veig aquest art com una part primordial de la meva vida, i sento que sense l’espectacle no seria jo.
En entrar a un teatre sentim la necessitat d’unir-nos a la posada en escena, des de conèixer la trama fins a familiaritzar-nos amb els personatges. El teatre és una empresa de vida, on l’actor s’apropia de la manera de parlar, de vestir, de moure’s i fins i tot s’apropia dels pensaments del personatge. Ens dóna, una segona casa on ens sentim aptes per riure o fins i tot plorar.
Vet aquí la seva gran importància. La seva capacitat per tornar-nos persones cultes i sobretot, per deixar-nos portar una mica per les sensacions humanes, i oblidar que fora de l’escenari hi ha alguna cosa més que no sigui art. Per això insisteixo, en la necessitat escapar de la realitat i anar al teatre.
Sofia Díaz Rodríguez (l’Havana, Cuba, 14 anys)
0 comentaris